Récit 2 : Amnay ubiẓaṛ (Le cavalier d'Abizar)

Amnay ubiẓaṛ, asmi i d- kumaṣi asmi i d-yusa jeddi amɣar, asmi asmi asmi yella nabi Nuḥ. Iluɛa-t-id sidi Rebbi s lqedra yenna-yas: -A nabi Nuḥ, iceyyeɛ-as-d Sidi Rebbi rrisala
Yenna-yas: -A nabi Nuḥ ad textireḍ ad txedmeḍ ssfina n lluḥ, ad tesrewleḍ kra yellan d ṛṛuḥ, ddunit ad teɣreq ad truḥ, ddunit ad teqqel akk d lebḥer.

Nabi Nuḥ ixdem ssfina n lluḥ. Iẓẓa asɣar rebɛin ssna bac yewweḍ wesɣar-nni, après ixdem ssfina n lluḥ. Asmi yexdem ssfina n lluḥ, iruḥ ɣer yiwen qqaren-as Ɛiwaǧ Ben Ɛinaq, Ɛiwaǧ Ben Ɛinaq agi, iqejjiren-is i lqaɛa, aqeṛṛuy-is ɣer lɛerc n rreḥma deg igenni, ad ixdem akka ɣer lebḥer ad yeddem taḥutiwt tɛedda i wexxam-agi, a tt-imekken ɣer yiṭij a tt-yečč: d wagi i d lɛic-is. Mi yečča tinna ad imekken afus-is ɣer lebḥer ad yeddem taḥutiwt nniḍen annect n wexxam-agi. Nnan-d a tt-imekken ɣer yiṭij ad teknef a tt-yečč. Ɣef uɛebbuḍ-is i ixeddem. Et puis inna-yas:
-A yi-txedmeḍ ssfina ? i s-yenna nabi Nuḥ. Inna-yas: -Nekkini xeddmeɣ ɣef uɛebbuḍ-iw, ma ayi-tesɛiceḍ ? -Zemreɣ ; Inna-yas a k-sɛiceɣ.

Nejren ssfina-nni, gezmen asɣar-nni, nejren ssfina-nni, nejren lluḥ xedmen le materiel, xedmen lluḥ bac xedmen ssfina-nni almi i d-yewweḍ lmakla d lawan n lakṛuṭ. Ussan-nni ttaken rebɛa iberdan lmakla: ad ikerreṭ, ad yečč imekli, ad yečč tanalt, ad yečč imensi. Akka i ssexdamen zik-nni, win yessexdamen lɛebd ad issečč ma ulac d leḥram. Mačči a t-tesxedmeḍ kan s lmakla ad iruḥ ad yečč anda nniḍen.
Après nabi Nuḥ nni asmi d lawan n lakruṭ, yenna-yas i tmeṭṭut-is, tesseww-d taqrist n weɣrum, tesseww-d taqrist n weɣrum tebḍa-tt akka f rebɛa. Yewwi-yas-d tarebɛet ad ikerreṭ, inna-yas : -ah ya nabi nuḥ, d ablagi i tetteblagiḍ yiss-i : taḥutiwt n kada wakada n mya n iqenṭaren a tt-bleɛ, teẓriḍ xeddmeɣ ɣef uɛebbuḍ-iw, keččini...
Inna-yas : -gul besmellah ya kafer bi-llah
Inna besmellah ičča tarebɛet nni ur tt-ifukk ara. Inna-yas : -wali kan lḥemd a rebbi ziɣ tella leqniɛa di ddunnit, ziɣ tella tawant di ddunnit, aql-i ḥemmlek cekkreɣ-k a sidi rebbi …. Ass-agi aql-i rwiɣ, ziɣ tella leqniɛa di ddunnit, ziɣ tella tawant di ddunnit, tarebɛet nni ur tt-ifukk ara. I ba, f imekli, yerna-yas-d tarebɛet nniḍen f imensi. Après dinna i d-innulfa besmellah agi, imi s-inna gul besmellah ya kafer bi llah, tarebɛet nni ur tt-ifukk ara.

Nejren ssfina nni asmi tewweḍ d ssfina, tewweḍ ssfina. Iluɛa sidi rebbi lmalik inna-yas : -ata ssfina tewweḍ.
Inna-yas sidi rebbi : -a tt-nebbheḍ i kra yellan yumnen yiss-i yess-k, a d-alin ɣer ssfina attan ddunit ad teɣreq ad truḥ.
I ba, asmi i d-ulin akk wigad yumnen, tuli-d tweṭṭuft, yuli-d wezrem, yuli-d uɣerday, yuli-d umqerqur, yuli-d wezrem, ulin-d yezmawen, ulin-d wuccanen, ulin-d yeqjan...
Ayagi akk yellan d lerwaḥ tura d wid yeddan di ssfina n sidna nuḥ, nerna-d nekkni.
Ddunit teɣreq di lebḥer tleḥḥu , tleḥḥu di lebḥer
Asmi teɣreq ddunit, umbeɛd qqimen, xilla i qqimen ur nezmir ara ad nini, ala rebbi i iɛelmen acḥal qqimen ur ffiɣen ara ar lberr.
neṭqen-d lerwaḥ nni nnan-as : -a nabi nuḥ tura i melmi ara neffeɣ ar lberr ?
Inna-yas arju a nceyyeɛ tagerfa. Inna-yas : -a tagerfa ad truḥeḍ ad tedduḍ d lqedra n Rebbi ad tedduḍ d lqedra a sidi rebbi, a ɣ-d-isken lberr anda yella.
Tenna-yas tgerfa : -a nabi nuḥ, nekk xedɛeɣ Rebbi ččiɣ-as lamana ur zmireɣ ara ad qqleɣ ar sidi Rebbi. Setḥaɣ ad qqleɣ ɣer lamana ɣer sidi rebbi setḥaɣ ččiɣ as lamana.
Yak tagerfa texdeɛ Rebbi

Inna-yas : -ad tceyyɛeḍ tifilellest deg igenni ad tɣewwes, ad teddu nettat d lqedra a sidi rebbi, a ɣ-d-isken lberr a nerr ar ɣur-es.
Tedda-yas s lqedra almi wwḍen ɣer Tasili Hugar.
Qqimen dinna a dessen ferḥen akkʷ lerwaḥ, asmi ferḥen akkʷ lerwaḥ yeɛni gerrzen.
Après sidi rebbi iceyyeɛ-as-d Jebril i nabi nuḥ.
Inna-yas : -a jebril ad truḥeḍ ar nabi nuḥ a s-tiniḍ, a s-tefkeḍ tafḍist d umenqar. Inna-yas ad yextir amaziɣ lḥerr, inna-yas a s fkeɣ leqder, a s fkeɣ ṣṣber, a s fkeɣ ccajiɛa meqqer. Kra d-iddan d rruḥ i ssfina a s ixdem later n wecruf iwɛer. A s tefkeḍ tafḍist d umenqar.
Kra d-iddan d rruḥ yili xedmen imaziɣen l’écriture nni akk tettwalim di sseḥra d imaziɣen i t-ixedmen ... asmi rsen akk di lɛimi.
Kra d-iddan d rruḥ d taweṭṭuft d azrem d uccen d izem d azger d lfil, akk xedmen-asen ttarix ... deg icerfan nni n sseḥra.
Qqimen dinna lmudda, xilla i qqimen.

Littérature orale kabyle